Festival de Pasqua | OJC

Aquesta és la darrera producció de la temporada 25-26 de l’orquestra que s’ha desenvolupat sota el lema “Il·lusiona(n)t amb l’OJC”. En aquest cas, la il·lusió és triple. Per un costat, ens il·lusiona el repte de rescatar un repertori que, malgrat la seva vàlua, ha restat ignorat durant molts anys en un calaix o un arxiu, a l’espera que algú li doni vida. Per un altre, el fet de commemorar la trajectòria de Josep Cercós en el centenari del seu naixement, afegint-nos a les múltiples activitats organitzades pel Comissariat de l’Any Cercós, no pot ser més il·lusionant. I, finalment, tornar a actuar al nostre estimat Festival de Pasqua de Cervera un any més, participant d’aquesta importantíssima trobada entorn a la música del nostre país.   El concert s’inicia amb la interpretació de l’obra Poema per a orquestra de cambra del músic igualadí Amadeu Cuscó i Panadès (1876-1942). Amb una notable carrera com a pianista, mestre de capella i compositor, Cuscó és autor d’una obra diversa que inclou música de cambra, repertori simfònic i un ampli catàleg religiós. La seva trajectòria, va ser reconeguda amb premis com el Premi de Composició Felip Pedrell o el Concurso Nacional de Bellas Artes de Madrid. L’obra ha estat recuperada i editada per Jordi Armengol, gràcies a haver rebut el II Premi Joan Artur Roura i Comas de Recuperació del Patrimoni Musical dels Països Catalans que es convoca durant la celebració de la Universitat Catalana d'Estiu.   A continuació, s’interpreta l’estrena absoluta de la Simfonia núm. 3 de Josep Cercós (1925-1989), compositor, pianista i teòric musical barceloní i figura clau en la renovació de la música catalana del segle XX. Amb una obra extensa que abasta simfonies, música de cambra, piano, teatre i experimentació sonora, Cercós va desenvolupar un llenguatge personal fruit d’una recerca constant i una visió lliure i exigent de la composició. La 3a simfonia és una obra de gran personalitat i d’estètica contemporània neoclàssica. A més, té la particularitat d’incloure el clavicèmbal i dues tubes en la seva instrumentació, cosa que encara la fa més singular. Aquesta simfonia ha estat recuperada i editada pel comissari de l’Any Cercós amb el segell de l’editorial Ficta.